 |
| Vista de Les Planes d'Hostoles. |
Tenia ganes d'estar un parell de dies desconectada... La veritat és que des de que vaig acabar l'escola cada dia estic amb algú, gent amb la que em sento molt bé, però no tenia clar si ho estava perquè jo sóc molt sociable o si era una coraça per no trobar-me sola a casa i tenir por d'estranyar la presència d'en Jordi. Una amiga em va dir que aquest any seria una prova dura, ja que cada cosa seria la primera vegada que ho faria tot sense ell...
Bé, doncs després de molt buscar per Internet em vaig decidir que volia passar un parell de dies amb la Mel a Les Planes d'Hostoles (La Garrotxa). Aquesta localitat complia els requisits que buscava: estar a prop de Calella (una hora), tenir gorgs per anar-nos a banyar i forces rutes rurals per caminar. Només faltava trobar un allotjament on admetessin mascotes.
 |
| L'allotjament rural El Llober, que està a 0,5 Km del poble. |
El lloc triat va ser l'allotjament rural El Llober (www.elllober.cat), una masia de pedra del segle XIII totalment restaurada, i ha estat un encert: una família encantadora amb una gran estimació pels animals, ja que ells també en tenen. Està situat a les valls de Cogolls i d'Hostoles, envoltada pels ricos del Far, de la Salut, la serra dels Medes i banyat pel riu Brugent. A més, l'establiment disposa d'un gran terreny de bosc on els animals poden córrer lliurement i sense por pels propietaris perquè està tancat amb una valla.
Com que les previsions del temps no eren gaire bones pels dos dies que tenia pensat quedar-m'hi, vaig decidir que visitaria els tres gorgs que té la localitat pels seus voltants el mateix matí. Tot plegat va durar unes quatre hores.
EL GORG DEL MOLÍ DEL MURRIS
 |
| El gorg del Molí de Murris. |
El primer va ser el gorg del Molí del Murris que està situat darrera l'allotjament El Llober. Des de l'entrada de la casa s'agafa direcció a la dreta la carretera de Cogolls. Es passa una indicació de la via del Carrilet, després una del camí cap al Castell d'Hostoles (a l'esquerra) i una de la via saludable (a la dreta) i es continua pujant la carretera un bon tram... Quan ja no es troben cases, només vegetació, s'arriba a una petita esplanada (a la dreta) que serveix d'aparcament pels cotxes. Hi ha un cartell de l'Ajuntament sobre mesures de seguretat i civisme, però no hi ha cap indicació sobre com arribar al gorg...
El camí que ens porta al gorg està a continuació d'aquest aparcament. El primer camí que trobem al mateix costat. Hi entrem i al cap de pocs metres passem un petit pont i a un arbre del davant trobem penjat un cartell de fusta que ens indica la direcció per anar al gorg (el camí de l'esquerra). I seguint el camí arribem al gorg.
El gorg és molt bonic, està envoltat de vegetació, però té la dificultat de no tenir, o jo no el vaig saber veure, un lloc fàcil per entrar dins l'aigua. A més, potser perquè només eren les 10.30 del matí, el sol no entrava dins aquest espai natural impressionant i l'aigua es veia força fosca...
 |
| Vista d'un tram del camí del Carrilet. |
EL GORG DE SANTA MARGARIDA
Un cop remullats en el primer gorg, tocava anar al segon. Vaig decidir que aniria al de Santa Margarida, que es troba a l'altra costat de la població (direcció Amer).
Així doncs, vam fer de tornada el camí que havíem pres per anar fins aquest gorg i un cop a la indicació de la via del Carrilet (a la carretera de Cogolls), vam agafar aquest camí direcció a Les Planes d'Hostoles. Les indicacions posen uns 45 minuts, però amb pas lleuger és menys. Aquest camí no deixa portar els gossos deslligats... Si es fa, s'ha d'anar en compte perquè passen bicicletes i alguns ciclistes no pequen per ser gaire prudents i passant a força velocitat.
 |
| Vista del Saltant de Santa Margarida. |
El Carrilet ens porta fins al poble, però aquesta via travessa el poble i continua direcció Amer. Hem de passar per sota de dos ponts de pedra i després un amb barana de fusta. A l'acabar aquest pont hi ha una paret de pedra a l'esquerra (que sembla que és una ermita en ruïnes) i, a continuació, en el mateix costat hi ha l'entrada al corriol que ens portarà al Saltant de Santa Margarida. A l'entrada d'aquest corriol hi ha un cartell que indica que per allà s'arriba a aquest gorg. Molt bé!!!
Aquest corriol és llarg, es passa per tres pals de la corrent i finalment s'entra dins la vegetació... i quan ja et penses que t'has perdut, sents com cau l'aigua i la vista veu al fons el gorg. És un gorg força gros i tens diversos llocs per accedir a l'aigua.
També ens hi vam banyar, no es pot desaprofitar l'ocasió de gaudir d'una joia així de la natura.
EL GORG DE LA PLANA
 |
Saltant salvatge abans d'arribar al
gorg de la Plana. |
En acabat, ja només quedava l'últim. I ens vam posar en ruta. Vam tornar a fer el camí per on havíem vingut: el corriol i després el del Carrilet i on cop arribat al poble de Les Planes d'Hostoles, vam girar a l'esquerra. Vam travessar tot el poble, direcció al cementiri. Un cop a la carretera, davant del cementiri que està a l'altra costa de la carretera, hi ha una zona d'aparcament i en aquell espai hi ha un camí que posa la senyalització del pas "només per a veïns".
Hi entrem i seguim el camí, travessem els horts i al final dels horts hi ha com una entrada al bosc... i allà mateix trobem un caient d'aigua salvatge i seguint el camí està el gorg. Però la família del poble em va dir que si seguia el caminet, pujant trobaria un altre gorg i així ho vam fer. I allà mateix hi ha un altre. Més gran encara i, per a mi, més bonic.
 |
| El primer gorg que trobem en el gorg de la Plana. |
Després de banyar-nos en els dos, tots dos de molt fàcil accés a l'aigua, vam tornar a la casa rural a descansar... Tants quilòmetres (calculo que uns 10 km) i tants banys ens havien esgotat...
 |
| Segon gorg que hi ha seguint el caminet. |
LA RUTA AL CASTELL D'HOSTOLES
Abans de marxar cap a casa i per esgotar una mica a la Mel i que porti millor el viatge en cotxe, vaig decidir que aniríem fins al Castell d'Hostoles. Per arribar s'agafa la carretera de Cogolls, com si anéssim al gorg del Molí de Murris, i el camí de muntanya està senyalitzat al costat esquerra, encara no a un quilòmetre de la casa rural El Llober.
El camí per arribar al Castell està molt ben indicat amb pintura blava i blanca. Només hi ha un punt d'interjecció que s'ha de buscar penjat d'un arbre un cartell que posa "Castell d'Hostoles". Queda força amagat, però hi és!
Nosaltres no vam acabar d'arribar fins a dalt del castell perquè vaig veure que segurament s'havia de grimpar i em va per por per la Mel i també per mi que tinc força vertigen. Així que ens vam aturar en un mirador, vam fer unes fotos, vam beure aigua (sempre n'heu de portar quan aneu d'excursió i també pels animals que us acompanyin) i descansar. I després de 10 minuts vam tornar cap a la casa.
Bé, en definitiva una estada fantàstica i uns paratges que van estar a l'altura del que m'esperava i havia vist per Internet. I sobre el que volia esbrinar, doncs no vaig estar giares estones soles: a la casa rural la família em va obrir el seu cor i vaig sentir-me molt ben acompanyada i quan feia la ruta, l'encant de la Mel feia que molta gent ens digués coses. En definitiva, tant la Mel com jo som molt sociables, però encara que estigui acompanyada, sempre, en algún moment, tinc aquell record que em fa pensar amb en Jordi...
No desaprofiteu l'ocasió i aneu a visitar-ho!!!
Marta
 |
| Sentada en el mirador del camí de la ruta del Castell d'Hostoles. |
